vinc de jugar a gometa L'encís que em produeixen els arbres devora el camí que duu a casa em fa oblidar les serps -que són escurçons- i els llops -que són guineus- Un mosso prou conegut que era com un gòlem plegava bolets de xop a la soca d'una sèquia fillola nosaltres robàvem cireres dos trossos enllà On són los avellaners? vull dir, on cony són los avellaners?

Comentaris

  1. Que bonic és el text i la pintura. Crec que és veritat que estas en un gran moment.

    ResponElimina
  2. Començar bé és un bon inici, ai! vull dir que és fonamental. M'agrade molt aquesta imatge teva amagada però que ho diu tot amb els ulls.
    texte i imatge em sugereix nostalgia per la terra.
    Ja deuent estar florits?

    ResponElimina
  3. vengo de recoger setas de chopo. el placer que me produce hacerlo a hurtadillas consigue que olvide los ojos -punzantes como cuchillos- y las bocas -feroces como tenazas- que sin duda me acechan en los recodos del camino. una joven bella y salvaje, con una goma de saltar en la mano y un racimo de cerezas mal escondido en el bolsillo de su chaqueta, cruza a lo lejos el bosque presintiendo quizás mi informe condición de golem. dónde las flores de hojalata? quiero decir, dónde diablos los divanes disfrazados de cansancio?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada