lo que Cal Guiu Contenia

Podria ser veritat o ésser simplement un plec simpàtic de la memòria, un altre caminet del laberint de la imaginació desmesurada de la canalla, una jugada tòpica de golfes de masia o

podria ser veritat que al pis de dalt de tot hi hagués un balancí que havia sigut de la padrina, i  era polsós, amb fems amuntegats pels racons, com si hi hagués conilleres. i molta humitat i tot tenia un tel de misteri, com una llum velada i, potser, una òliba que se sentia cap al tard i et despertava un sentiment de respecte, i curiositat, i por.

A baix hi havia un bocí d’hort, un meloner, i carabasses, tot plantes que anaven arran de terra. Però lo que Cal Guiu tenia entre la tàpia, lo que Cal Guiu contenia, era l’olor de la nostra infantesa.

L’olor del lilà.