Quina son fa venir... mira, aquest poema que vaig fer sembla que s'hi adigui i tot...EntresonQuan vaig a dormir em plau l’estabornidamanera tova d’anar agafant el son quan somni i pensament s’entortolliguen i no sé si penso, somio o faig el mort. M’agrada assaborir semi inconscient el ramat d’idees que envaeixen el meu cervell, sempre amatent a fixar-se en imatges i tenebres. Poc abans de fer l’últim cop de cap abans de caure lluny, terra d’absències, m’agrada encara percebre algun soroll: una sirena, un autobús, un miol, o els tossuts gemecs de la veïna que carda com si s’acabés el món.
Quina son fa venir... mira, aquest poema que vaig fer sembla que s'hi adigui i tot...
ResponEliminaEntreson
Quan vaig a dormir em plau l’estabornida
manera tova d’anar agafant el son
quan somni i pensament s’entortolliguen
i no sé si penso, somio o faig el mort.
M’agrada assaborir semi inconscient
el ramat d’idees que envaeixen
el meu cervell, sempre amatent
a fixar-se en imatges i tenebres.
Poc abans de fer l’últim cop de cap
abans de caure lluny, terra d’absències,
m’agrada encara percebre algun soroll:
una sirena, un autobús, un miol,
o els tossuts gemecs de la veïna
que carda com si s’acabés el món.