no cal que sigui el meu poble

I quan torno al poble reconec les cares de la gent, no cal que sigui el meu poble, a qualsevol, reconec aquesta cara de pagès irat amb el collons pelats d'alçar-se a les quatre de la matinada a fer parada i amb l'esquena destrossada de tan canviar les pales i de fer anar el xapo, aquesta pell dura i esquerdada i plena de vida que tu no saps ni de què va tot això xata, que no saps lo perillós què és portar un tractor i enganxar el remolc. I que si que ho sé, que li he vist fer a mon pare mil vegades, i es necessita una perícia per fer aquestes coses! I que els pagesos d'aquí saben fer de tot, que t'arreglen un motor i et fiquen una politja com si fossin mecànics tots, que més els val, que s'han hagut d'espavilar i saber de plagues i d'insecticides permesos i de pe-hacs de les aigües i de llavors transgèniques, que us penseu, que a la ciutat ho sabeu tot i no heu vist ni créixer una col, que si vas a baix a l'hort a buscar un enciam no el saps ni distingir.